diumenge, 18 de juny de 2017

EUiA Sant Feliu davant la polèmica de la bestreta


Aquests dies ha tingut lloc una polèmica a la ciutat on, per desconeixement o interessadament, s’ha intentat confondre la ciutadania amb l’excusa de la concessió d’una bestreta de dinoumil euros a un funcionari de l’Ajuntament per part de la Junta de Govern.

La concessió d’aquesta i qualsevol bestreta a qualsevol treballador d’aquest Ajuntament té dos únics fils conductors que tothom, especialment els representants de la ciutadania, no haurien de perdre de vista mai:

1. Són decisions estrictament de política de personal ajustades al marc legal, incloent-hi el respecte de la privacitat dels treballadors, com indica la seva validació pel Secretari Municipal, com és el cas.

2. Les quantitats i condicions de les bestretes s’han d’ajustar a aquest mateix marc legal, que segurament és millorable.

EUiA ens congratulem que aquests dos aspectes constitueixin el resultat final validat pel Consell Social respecte a aquest tema, i que ha ajustat la bestreta a quatre mil siscents euros. D’altra banda, subratllem que aquest ha estat el posicionament polític d’EUiA des del principi fins el final, a tots els fòrums.

EUiA lamentem profundament la política de gesticulacions i declaracions altisonants d’altres formacions polítiques, que han demostrat bé un desconeixement profund de la legalitat, bé una profunda irresponsabilitat política, o bé una barreja d’ambdúes, anunciant accions judicials sense ni tan sols haver presentat un recurs administratiu, si es que veritablement estàven en desacord amb una decissió que no era ferma. 


"El crit" d'Edvard Munch

Finalment, EUiA posem de manifest que la cridòria buida de contingut polític és el més allunyat del que necessita la ciutadania de Sant Feliu. Sota el nostre punt de vista, l’oportunisme és una opció legítima, pero no vàlida per fer política.


diumenge, 2 d’octubre de 2016

ICV-EUiA Sant Feliu celebra la firma del acuerdo de Paz en Colombia


30.09.16

El pueblo de Colombia decidirá su futuro en un referéndum, logrando pasar una de las páginas más trágicas de su historia reciente.

El Gobierno y las FARC (Fuerzas Armadas Revolucionarias de Colombia) culminaron las negociaciones de paz tras casi cuatro años de conversaciones en La Habana, el pasado 26 de septiembre. Atrás queda una guerra, camino ya del olvido después de 52 años, dejando cerca de ocho millones de víctimas, 220.000 muertos, 45.000 desaparecidos y 5’7 millones de desplazados, según la ONU.

El próximo domingo, 2 de octubre, el pueblo de Colombia celebrará un referéndum para que la ciudadanía exprese su aprobación o rechazo a los acuerdos que se firmaron entre el gobierno y las FARC. Para que el acuerdo sea válido, el «Sí» deberá contar, al menos, con el 13% del censo electoral (4.396.626 votos), y superar en número de votos al «No».

Las FARC, por su parte, previo a la firma del acuerdo de paz, celebró entre los días 17 y 23 de septiembre su X Conferencia en las Sabanas del Yarí; un congreso interno, en el que las bases guerrilleras dieron el visto bueno a las negociaciones en La Habana. Contó con la presencia de un millar de miembros de la guerrilla más antigua de América Latina, y fue entonces cuando proclamaron la renuncia, por unanimidad, al alzamiento armado, iniciando la transición hacia a un movimiento político.

“Los ciudadanos y las ciudadanas que residimos fuera del país, también estamos llamados a decidir el futuro de Colombia, pudiendo votar en los consulados”, ha declarado Jhon Jairo Castaño. También ha remarcado que esta convocatoria es para todas las personas inscritas en el Censo Electoral, e informa que no es necesario inscribir la Cédula de Ciudadanía. El horario de votación será de 8 a 16h. Para concluir, Castaño ha manifestado que “los colombianos y las colombianas que participamos en ICV-EUiA, animamos a todos los compatriotas a acudir a votaren el Consulado de Barcelona, situado en la Calle Pau Clarís 102, piso 2”.

Ir a votar el referendo es el camino más corto hacia la Paz.

dimarts, 12 de juliol de 2016

sobre IBI o baix IBI


Un dels culebrots més persistents dels últims anys a Sant Feliu, com aquelles sèries televisives sense final, està donant els seus últims cops de cua. Dels actors principals en depèn que s'acabi o continuï, però el que és segur, és que n'hi han de secundaris encantats de pujar a les onades que provoquen aquests cops de cua.

Com hauran endevinat, es tracta del tan amanit IBI, l'Impost de Béns Immobles. L'IBI és la base fiscal principal de tots els ajuntaments, és a dir, la principal contribució econòmica, de base territorial i principalment urbana, per a la satisfacció de drets de la ciutadania i per a la prestació de serveis públics, pel que fa a ens locals.

Sé que això de contribució territorial urbana els sona a més d'un i més de dos; és l'antic nom d'aquest impost.

Tres exemples: manteniment d'escoles, polítiques socials i enllumenat públic. 
Una dada: representa el 44% del pressupost d'ingressos de l'Ajuntament de Sant Feliu.


Què ha passat fins ara?

La història que ara està a punt d'acabar (o no), arrenca amb el recurs presentat pel PSC contra l'aprovació definitiva del tipus d'IBI per a 2014, a l'abril de 2014. Recurs que va prosperar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, decisió aquesta que, al seu torn, va ser recorreguda per l'Ajuntament al Tribunal Suprem. Ha estat aquest tribunal el que ha acabat la via judicial, declarant nul·la la modificació del TIPUS d'IBI per al 2014, en una sentència que no conté una sola paraula que indiqui ingrés indegut o possibilitat de retorn d'imports. Acaba l'últim capítol, per tant la via judicial, continua la política.

A la pràctica, el que va passar el 2014 és que el rebut de l'IBI va quedar congelat respecte al 2013, és a dir, que els ciutadans paguem el mateix en 2014 que el 2013.

Absolutament a ningú se li va apujar el rebut aquest 9% que cueja. El TIPUS havia augmentat, però els valors cadastrals havien estat disminuïts per Hisenda. I com l'impost es calcula multiplicant el valor Cadastral (o la base liquidable) pel TIPUS, si un puja el que baixa l'altre, la cosa queda igual. Així de senzill.

Per al 2015, els rebuts van baixar un 2%. El PSC va votar en contra. Les ordenances i l'IBI es van aprovar a l'octubre de 2014 sense cap recurs ni problema. Establien una rebaixa del 2% en el TIPUS d'IBI amb Valors Cadastrals estables. Va tenir lloc, per tant, una rebaixa en el IMPOST,

Pel 2016, els rebuts van romandre congelats. Aquest cop, el PSC, ja en el govern, va votar a favor. Les ordenances i l'IBI es van aprovar a l'octubre de 2015 sense cap recurs ni problema. Es va pujar el TIPUS d'IBI al 0,652% perquè Hisenda va baixar els valors cadastrals un 18%. Es va produir llavors una nova congelació de l'IMPOST.

Què passarà a partir d'ara?

Dependrà de la negociació política, principalment però no exclusivament, entre els socis de govern, ICV-EUiA i PSC.

En tot cas, farem un exercici de política fiscal ficció per al mandat present, afegint dades dels dos últims anys del mandat passat, quan va començar tot això, i assumint una evolució igual a la de l'últim any, 2016.

Partim de la base d'un rebut d'IBI de 500 € en 2014, un import similar a la mitjana de la ciutat. Aquesta haurà estat la seva evolució si es produeix una congelació de l'IBI dels tres propers anys, 2017, 2018 i 2019, seguint amb el que ha passat al 2016 i ICV-EUiA i PSC han votat ja:

                                                 2014      2015      2016      2017      2018      2019      totals
import rebut IBI                           500        490        490.       490        490        490
diferència 2014 en €                                   10          10          10          10          10          50
diferència 2014 en %                               2,00       2,00       2,00       2,00        2,00    10,00 


En aquesta tessitura semblaria que centrar el debat en si cal "tornar" o no, un import equivalent al 9% del rebut de 2014 (en el rebut de l'exemple serien 45 €), sembla una mica de Perogrullo, ja que la sentència no ha entrat en això. Una sentència sobre l'acatament no hi ha cap dubte ni cap discrepància.

En canvi, el que resulta evident, és que si hi hagués un diferencial amb traducció econòmica, sobre com aplicar la sentència del Suprem, aquest diferencial quedaria corregit amb aquesta senzilla proposta.

Conclusions

El rebut de l'IBI es va congelar el 2014, va baixar un 2% el 2015 i es va tornar a congelar el 2016. El que passi amb aquest rebut a partir d'ara, igual que llavors, depèn de les decisions que prenguin els governants, no els jutges . I la resta, són exercicis retòrics i jocs malabars.

Per tant el tema de l'IBI 2014 està mort. Ara hi haurà qui vulgui ballar sobre la seva tomba. D'altres, preferim posar-li l'epitafi que Marx (Groucho) va dir voler sota el seu nom: "Disculpi que no m'aixequi".

diumenge, 1 de maig de 2016

25 d'abril, un gran dia per Sant Feliu

(article publicat a Fetasantfeliu el 26 d'abril de 2016)

Aprofito per estrenar el meu bloc a Fetasantfeliu amb una alegria de l’estil d’aquell 25 d’abril al Portugal dels Clavells, quan s’acaba d’imposar la raó del poble a la nostra ciutat, tal i com es va imposar 42 anys enrere la raó de la Revolució a aquell bonic i estimat país.
Una pla dirigit i orquestrat a la perfecció contra l’escola pública del país, de la comarca i de la ciutat, portava covant-se mesos enrere, anys enrere.Un pla però, que no va comptar amb un factor clau, que és amb la gent, amb les persones titulars dels drets, i menys encara, amb la seva capacitat per dir prou i per oposar-s’hi a aquest plaUn pla que pretenia, i encara pretén, subordinar l’escola pública a la privada, eliminar línies de l’escola pública sense tocar-ne ni una sola de concertada, contravenint un dels principis de la Llei d’Educació de Catalunya i anant en contra de la voluntat expressada per les famílies a les preinscripcions. Una llei injusta en molts aspectes, però que deixa ben clar que l’eix del sistema educatiu del país és l’escola pública.
Un pla amb un clar biaix ideològic a la destra, però emboscat darrere l’argument, cert, de la baixada de la natalitat. Un pla que passa per mantenir concerts amb escoles que segreguen per sexes, com les quinze de la secta Opus Dei, que reben 30 milions d’€ cada any, també aquest 2016.
Un pla que a la nostra ciutat ha estat aturat per la gent, amb la col•laboració de la institució municipal, que ha defensat des del primer moment el manteniment de la línia de P3, i d’alguns partits, uns més que d’altres cal dir-ho tot.
És l’hora de felicitar-nos, de felicitar la Plataforma Sant Feliu es mou, que ha actuat com a catalitzador de la defensa d’una escola pública de qualitat i que està cridada a fer-ho d’ara endavant encara amb més força. Perquè aquesta història no ha acabat el 25 d’abril, aquest dilluns només s’ha aconseguit aturar parcialment els plans de desmantellament de l’escola pública a la nostra ciutat, però no així a la comarca i al país.
Felicitar-nos, per sobre de tot, de tenir una societat viva, que és capaç de mobilitzar-se i lluitar pels seus drets fins a assolir victòries com aquesta. Felicitar-nos pel coratge i la convicció d’unes famílies que han preinscrit els seus fills filles a l’escola on volien, plantant cara a la greu amenaça de no poder triar l’escola del seu barri.
Un govern local insensible potser hagués frustrat la lluita, o l’hagués dificultat. Però un govern local compromès amb la seva ciutat, ha ajudat també a assolir l’objectiu compartit. Com ha de ser, colze a colze amb la gent. Perquè és el nostre estil, perquè és estil EUiA, estil IU, estil ICV, estil confluència d’esquerres, un peu al carrer i un altre a la institució, perquè no entenem l’una sense l’altre.
Hi ha però a qui això no li deu semblar tan bona notícia. Més de 24 hores més tard de l’anunci oficial del manteniment de la línia, encara s’esperen comunicats, ni que sigui una simple piulada, de molts suposats defensors de l’escola pública. I es fan de menys, en particular, les comunicacions dels que s’han dedicat a dir en mitjans variats i amb el boca-orella, que hi havia un pacte secret entre l’Ajuntament i Ensenyament per tancar línies de P3, dels que s’han dedicat, des del primer dia, a intentar dividir el moviment en pro d’una escola pública i de qualitat.
Un mínim de sentit comú i de decència política obligaria a qui ha utilitzat l’infundi i la calúmnia com a estris polítics a demanar disculpes. Disculpes a la ciutadania, per l’error i per l’estil.
Tampoc no estaria de més felicitar els guanyadors d’aquesta batalla; la gent de Sant Feliu.
Que prenguin nota de si n''és de fàcil fer-ho:
felicitats Sant Feliu!
felicitats Plataforma!


dilluns, 25 d’abril de 2016

ICV-EUiA celebra que finalment es mantigui la mateixa oferta educativa del curs passat per a P3

Per a la coalició d’esquerres aquesta victòria s’ha d’atribuir a la mobilització de la comunitat educativa.


Per a ICV-EUiA la decisió final del Govern de la Generalitat de mantenir la mateixa oferta educativa de l’any anterior, pel que fa a places de P3, és un èxit per a la ciutat que, en primera instància, s’ha d’atribuir a la mobilització de la comunitat educativa i de la ciutadania de Sant Feliu.

Amb  l’objectiu d’aconseguir revertir la decisió inicial de tancar una línia de P3 a Sant Feliu, durant tot aquest temps, pares i mares, personal docent, ciutadania, entitats i associacions, partits polítics i Ajuntament hem treballat plegats. I així, les mobilitzacions festives i reivindicatives de la ‘Plataforma Sant Feliu es mou’, la defensa clara i ferma dels interessos de la ciutat a les diferents reunions institucionals que s’han produït, la realització de la campanya de l’Ajuntament en favor de l’escola pública, amb un bon resultat de preinscripcions, han sumat per forçar el resultat positiu final, que s’ha obtingut.

Malgrat tot, ICV-EUiA critica el desori d’un govern de la Generalitat que no és capaç de dibuixar un model d’escola pública per al país, i  que manté una trajectòria erràtica en les seves decisions, fet que, fins i tot, ha provocat votacions contradictòries al Parlament de Catalunya per part de Junts pel Sí, grup polític que el sustenta al Govern, o que molts altres municipis hagin acabat patint supressions de línies de P3.

Per a la formació d’esquerres l’aposta continua sent un model educatiu que es basi en l’Escola Pública de qualitat, i reclama el desenvolupament d’un debat, amb participació de tota la comunitat educativa que abordi les reformes necessàries, en temes com les ràtios per aules, els recursos dedicats a les escoles públiques o la supressió immediata dels concerts a les escoles que segreguen per raó de sexe i la revisió a fons del sistema de concerts, per ser una anomalia al context de la UE.

Al mateix temps ICV-EUiA reitera que, des del govern de la ciutat i des de la seva acció política al carrer continuarà impulsant, d’una banda, tot allò que estigui a l’abast de l’acció municipal per reforçar l’escola pública de Sant Feliu, com ha estat la campanya pública, desenvolupada durant el període de matriculació, o el pla de xoc d’inversions a les escoles que s’iniciarà aquest estiu, i de l’altre, continuarà donant suport a les mobilitzacions ciutadanes.

dimecres, 24 de febrer de 2016

LA LÍNIA DE P3 ...NI TOCAR-LA!!!

L'anunci de la supressió d'una línia de P3 a la nostra ciutat, representa, des del meu punt de vista, una petita càrrega de profunditat, inserida en un procés d'ampli abast que té com a objectiu la transformació de l'Escola Pública en una alternativa perifèrica i, per tant secundària, que, renunciant als seus orígens, esdevingui en una mena de mur de contenció social, buida de continguts i d'objectius igualitaris.


En un temps, de futur incert, amb ressò de republicanisme, els mateixos que ens prometen una Catalunya idil-lica, esmolen les tisores de les retallades en l'educació i palesen, una vegada més, la perversió intel.lectual de proclamar-se hereus d' un projecte i carregar sistemàticament contra un dels pilars què l'haurien de sustentar:

 
“Una generació educada en els valors del republicanisme, farà impossible tornar
enrere."

A començament dels anys setanta, la imatge colpidora d'una caravana d'autobusos que traslladava els nostres nens i nenes a una escola de Barcelona, perquè Sant Feliu no disposava d'escoles, va passar a formar part de la quotidianitat. És cert que existien col·legis privats profundament arrelats a la ciutat, però inaccessibles per a la majoria de les famílies amb fills en edat de ser escolaritzats.


Davant aquesta situació esfereïdora, Sant Feliu es va moure. Col·lectivament, vàrem somiar amb una societat cohesionada, conscients que un dels fonaments d'aquesta fita era l'existència d' una Escola Pública de qualitat. La suma de voluntats es va transformar en impuls cívic i va modificar la realitat. Al llarg de dues dècades, es va anar teixint una oferta educativa que garantia l'absorció de la demanda a l'ensenyament Primari, Secundari obligatori, Batxillerat i Formació Professional. L'Escola Pública va mobilitzar capacitats, il·lusions i projectes que ens han fet sentir la satisfacció i l'orgull d'una feina ben feta.

Per això, Sant Feliu es torna a moure avui en defensa de les fites aconseguides i per dir amb tota rotunditat que l'educació no es toca.

El tancament d'una línia de P3, suposa un pas enrere que no ens podem permetre. Ens diran que es tracta d'una mesura conjuntural, fruit de la maleïda crisi i de la manca de diners. No és cert: els diners hi són, i les prioritats també. Aquesta nova retallada és un pas més en l'estratègia de desmantellar pas a pas l'escola pública o, si més no, de transformar la seva essència.

L'existència d'una Escola Concertada, obliga a les institucions educatives a tenir present aquest model i a vetllar pel compliment dels acords, però més enllà d'aquesta obvietat, cal desemmascarar allò que amaga la idea de la igualtat d'oportunitats de partida. En una societat no igualitària i complexa, portar a la pràctica aquesta premissa, repetida una i mil vegades, i dotada d'una força magnètica inqüestionable, suposa generar, a mig i llarg termini, més desigualtat. En aquestes condicions, l'escola perd la seva capacitat compensadora i perpetua les diferències socials

La societat, en aquest cas la nostra, ha d'entendre que l'Escola Pública necessita de la discriminació positiva, que permeti als docents individualitzar l'atenció i implementar els recursos que afavoreixen la formació integral dels alumnes, partint de la seva situació personal i atenent, especialment, els aspectes que poden dificultar la seva integració i el procés d'aprenentatge.

L'educació no és un negoci i no podem permetre la incorporació d'elements propis d'una economia de mercat a l'àmbit educatiu. L'escola no es pot regir per les lleis de l'oferta i la demanda. La tendència demogràfica no pot justificar la retallada d'unes dotacions que, en cap cas, haurien de ser contemplades de forma quantitativa i finalista. Si hi ha menys nens, els recursos ja consolidats s'han de reorientar i optimitzar per tal d'aconseguir millorar els resultats.

No vull deixar de banda un altre aspecte que considero rellevant. El tancament d'una línia, no només té conseqüències negatives pel que fa a l'àmbit pedagògic. Llocs laborals que afecten al personal administratiu i de serveis, probablement, també poden ser amortitzats, i l'urpa de l'atur sacsejarà de nou alguns dels nostres veïns. No podem aturar la crisi, no es fàcil revertir les polítiques globals, però podem actuar en el nostre petit ecosistema i impedir que es perdi un sol lloc de treball públic. Ser solidaris també ens defineix com a ciutadans.

Sant Feliu es mou, com ho farem sempre, per avançar i per defensar les conquestes
socials, fruit de les lluites d'ahir. I ens hem de moure plegats, aparcant les diferències i reforçant tot allò que sé que ens uneix. L'educació ens afecta a tots i totes. Com afirma Tonucci, "La ciutat educa", i la nostra vol continuar construint una societat vertebrada, inclusiva i cohesionada.

Som Sant Feliu i a Sant Feliu, “LA LÍNIA DE P3 ...NI TOCAR-LA!!!

M. Luz Morales


diumenge, 7 de febrer de 2016

Aprobado el informe sobre el #TiSA

El pasado 3 de febrero el Parlamento europeo aprobó el informe sobre el TiSA (Trade in Services Agreement) con los votos a favor de los representantes del PPE (Partido Popular Europeo), ALDE (coalición de la que forma parte Ciudadanos, CDC, PNV, UPyD), el grupo S&D (socialistas europeos). También apoyaron el texto los grupos Verts/ALE, ECR y EFD. En contra de dicho informe votamos el GUE/NGL (que incluye IU y Podemos) y la extrema derecha ENF encabezada por Marine Le Pen (Punto 8  de este informe).

La aprobación de este informe supone un paso más hacia la desaparición del sector público europeo, da luz verde a la Comisión Europea para seguir negociando secretamente con el resto de países que servicios se privatizarán, además del rechazo directo de la gran coalición europea (PPE y S&D) a una de las enmiendas del Grupo de la Izquierda Unitaria Europea (GUE/NGL), para que el TiSA se considerase un acuerdo mixto, cosa que obligaría a ratificar este tratado en cada uno de los Parlamentos de los estados miembros, a nuestro entender, un sano ejercicio de soberanía nacional y libertad.


Que es el TiSA y porqué estamos en contra.

Antes de nada, es importante señalar que la mayor parte de información de la que disponemos es la filtrada por Wikileaks. El secretismo y oscurantismo que rodean este, y el resto de tratados, son cuanto menos sospechosos, además de sorprendente en una sociedad moderna y democrática. Aunque también podríamos pensar, es tan beneficioso que no quieren que sepamos nada para que no nos vengamos arriba...
Este tratado, que se suma a TTIP (con Estados Unidos) y CETA (con Canadá), y que también es conocido como Acuerdo sobre el Comercio de Servicios (ACS) pretende desregularizar y privatizar el abastecimiento de servicios, además de blindar los productos financieros habidos y por haber, creando el llamado efecto “trinquete” por el que los estado firmantes no puede dar marcha atrás a la liberalización de dichos productos, entre otras amenazas.


Dice nuestra eurodiputada Marina Albiol Guzmán sobre el texto elaborado por la conservadora Viviane Reding, “propone de forma nítida” la privatización de Correos y la liberalización de las telecomunicaciones, además de defender los controvertidos tribunales de arbitraje y dejar que las multinacionales “modelen a su antojo” la legislación laboral.

Estados Unidos, al perder su hegemonía en la OMC (Organización Mundial del Comercio) durante la ronda de Doha tras la emergencia de otras potencias como Brasil, India o China; ha decidido poner en marcha nuevas estrategias para conservar la dominancia global, de la que hacía gala desde la Segunda Guerra Mundial.

Como reflexión última, queremos añadir que lo que nos parece curioso es que el liberalismo desregularizado, no ofrece acuerdos a todos los países con sus tres grandes Tes (TTP, TiSA y TTIP), quedan excluidos grandes potencias como China o la India, es decir, ¿Esto es el libre comercio? ¿Para todos? La respuesta es clara, no. ¿Responden a una estrategia geopolítica imperialista? Parece que sí.

Asistimos una vez más a la lucha de clases, donde los intereses de unos pocos se quieren imponer a los de la mayoría. Exigimos un referéndum! Si es tan beneficioso no duden en preguntarnos, no lo mantengan clasificado durante cinco años después de su hipotética entrada en vigor.

EUiA Sant Feliu de Llobregat reivindicamos que los servicios básicos y esenciales además de los sectores estratégicos tienen que ser universales y propiedad común del conjunto de ciudadanas y ciudadanos.


Héctor Escudero Leiva